Cardona

Els testimonis més antics de l’ocupació humana a Cardona corresponen a l’època del Neolític, i els assentaments humans van continuar tenint lloc al llarg dels períodes tant ibèric com romà. La presència romana a Cardona està testimoniada gràcies a autors com Plini el Vell (segle I dC), que cita la Muntanya de Sal; i Aulus Gel•li (segle II dC), que reprodueix una frase de Cató que ens parla “d’una gran muntanya de sal pura que neix a mesura que se’n va extraient”. 

Ja des del 798 i fins al segle XVI, el castell, la vila i el terme de Cardona van jugarun paper protagonista dins de la història de Catalunya. 

El castell de Cardona va ser recuperat i repoblat l’any 880, per obra de Guifré el Pelós. 

El 980 va ser fundada dins el castell l’església de Sant Vicenç, i el 986 el comte de 

Barcelona atorgà una nova carta de poblament, que és considerada com el naixement per a la història de Cardona.

La vila, encara avui, conserva part de les muralles que enllaçaven amb el castell, i un dels seus quatre portals. Els carrers de la vila són estrets i amb grans desnivells; la plaça principal, la Fira, on hi ha la casa de la vila i en la qual té lloc el tradicional Corre de Bou, és també lloc de passeig, juntament amb el carrer Cambres i el carrer Major. Hi ha nombroses cases antigues, especialment al carrer Escassany, al capdamunt del qual hi ha l’església de Sant Miquel, edifici gòtic (1397) que fou construït sobre una antiga església romànica documentada des del 1012. A la plaça de Santa Eulàlia, hi trobem una petita capella que duu el mateix nom que la plaça, i que té una portalada d’estil romànic. 

La vila va ser la seu de la batllia de Cardona, i durant la Guerra dels Segadors va ser una de les places clau per a la defensa del Principat. També durant la Guerra de Successió, juntament amb Barcelona i Tarragona, després de la conquesta de Girona (1710), va ser el centre de resistència contra Felip de Borbó. 

No serà fins als segles XIX i XX quan Cardona passa a tenir una estructura industrial, amb la construcció de diferents fàbriques tèxtils i amb l’explotació de les mines de potassa a partir de l’any 1929. Des d’aquest moment, Cardona es converteix en una població minera i es transforma totalment. A la dècada dels anys 70, es va produir el tancament de gairebé totes les fàbriques tèxtils i quan l’any 1990 es va tancar la mina, la vila de Cardona va entrar en una etapa de greu recessió econòmica de la qual tot just ara comença a sortir.