Torre de l'aigua

Dipòsit d'aigua modernista considerat un dels edificis més emblemàtics de la ciutat pels sabadellencs

La industrialització va suposar per la ciutat de Sabadell tot un repte en relació a l’abastiment d’aigua de la ciutat. El juny de 1915, l’Ajuntament de Sabadell convoca un concurs públic per construir una torre dipòsit per abastir d’aigua la ciutat. El concurs el guanya la societat constructora S.A. Construcciones y Pavimentos, amb un projecte de l’Arquitecte Lluís Homs per construir la torre en formigó armat.

La Torre de l'Aigua es començà a construir l'any 1916, però les diferències entre el projecte guanyador presentat al concurs amb la torre finalment construïda són molt notables. Estudis posteriors han posat de relleu que si bé el plànol original i el que va ser construït finalment estan signats per Lluís Homs, l’autoria d’aquest segon correspon a l'arquitecte municipal Josep Renom, qui es va encarregar de la direcció de l’obra. L'edifici fou inaugurat l'1 d’agost de l’any 1918.

La Torre de l'Aigua és d'estil modernista i va ser un dels primers edificis de la ciutat en què s'emprà el formigó armat. El cos estructural té 8 pilars que tenen la funció de suportar el dipòsit de 300.000 litres. Tot i que exteriorment té forma octogonal, l'interior és circular, per evitar una excessiva pressió de l'aigua als angles. La part central està travessada per una escala en espiral per la qual s'accedeix al mirador. La ventilació del dipòsit s'assegurava gràcies a unes petites finestres situades a l'exterior.

L'aigua que omplia el dipòsit de la torre era impulsada per les motobombes instal·lades a la Caseta de les Aigües, edificada en una de les terrasses del riu. L'aigua pujava per l'interior d'un dels pilars fins al dipòsit i baixava per un altre pilar per ser distribuïda a la ciutat, principalment a les fonts públiques i als safareigs.

La Torre de l'Aigua funcionà fins a l'any 1967, quan l'aigua va arribar a la ciutat procedent del riu Besòs i el dipòsit ja no podia suportar-ne la pressió.