Puig-reig

Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. 

L'església fou consagrada pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell a instàncies dels pobladors del lloc que, ben segur, l'havien edificada en època de Guifré el Pelós, arran de la intensa repoblació i organització del comtat de Berga. 

El castell de Puig-reig passà a ser propietat de la família vescomtal del Berguedà en una data incerta; fou aquesta família la que va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí.

La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques.  També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers.

L'any 1282 els Templers atorgaren una carta de franqueses als habitants del castell i de la vila de Puig-reig amb la clara intenció d'estimular-ne el poblament, i eximint els nous i antics pobladors dels mals usos d'exorquia, cugúcia, intestia i remensa. 

La industrialització de puig-reig

A l'últim terç del segle XIX quan al peu del Llobregat varen començar a instal·lar-se, aprofitant alguns antics molins fariners, fàbriques de filats i teixits de cotó que esdevingueren Colònies industrials. Puig-reig fou el municipi de la comarca amb més Colònies: a les primeres de l'Ametlla de Merola (1871), Cal Prat (1871-1877) i Cal Pons (1875) s'hi varen afegir les de Cal Casas (finals del segle XIX), Cal Marsal (1889), Cal Riera (1898) i Cal Vidal (1900).

El poble va créixer espectacularment gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu (anomenada així perquè fins a la Guerra Civil de 1936-39 s'hi conservava la creu de terme dels frares Hospitalers); es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves Colònies, interessants conjunts urbanístics i arquitectònics: edificis industrials, pisos per als treballadors, torres i esglésies (algunes amb panteons familiars com les de Cal Pons o Cal Prat) amb una barreja de Modernisme i Historicisme Medievalista, cafès-casinos, teatres, escoles, convents, baixadors i estacions de trens, botigues, camps de futbol i bàsquet, etc.

Alguns fabricants varen dissenyar també interessants zones ajardinades, entre les quals cal assenyalar el bosc-jardí de la Colònia Pons. 

Aquests nous espais urbans, tancats per la muralla, i l'activitat industrial que han desenvolupat han marcat els últims 100 anys de la història del poble. L'any 1956 Puig-reig era un dels nuclis tèxtils més importants de Catalunya amb 94.000 fusos, 12.500 telers i 2.200 treballadors vinculats directament o indirecta a aquest sector. 

En els últims anys la important crisi del sector tèxtil ha afectat considerablement el poble; es va fer notar ja als anys seixanta a Cal Casas i, en els últims anys, ha provocat el tancament de les fàbriques de Cal Riera, Cal Vidal, Cal Marsal, Cal Prat, Cal Pons; els tristament famosos aiguats de l'any 1982 van afectar moltes d'aquestes fàbriques i concretament l'empresa Serra Feliu de l'Ametlla de Merola que, sortosament, es va recuperar amb èxit.