La Torre de Capdella

El patrimoni hidroelèctric de la Vall Fosca forma part indestriable del paisatge d’aquesta vall pirinenca. El 1911 l’empresa Energía Eléctrica de Cataluña, inicià les obres de la central hidroelèctrica de Capdella, la primera gran central del País. En 23 mesos, quatre mil treballadors van ser capaços de realitzar unes obres titàniques, en un terreny hostil i amb unes dures condicions meteorològiques. L’any 2001 es va obrir al públic el Museu Hidroelèctric de Capdella.

El Museu l’integren els espais següents, les exposicions permanents de les sales d’Emili Riu i E.E.C, en elles es fa un recorregut per tot el procés constructiu, s’explica la connexió dels estanys, tots per sobre 2.000 m i amb una teranyina més de 15 km de canals soterrats: la col·locació de la canonada forçada, la construcció de la cambra d’aigües i la central hidroelèctrica.

En el recinte exterior hi ha l’espai destinat al transport, on s’exposen dues peces emblemàtiques, la Rubia i el funicular; el transport va ser una de les claus de tota l’obra, només una data, la carretera que va unir la Vall amb el sud de la comarca, que té 30 km, es va construir en un temps rècord de 90 dies.

Les canonades forçades, les comportes i els col·lectors, completen el recorregut pel voltant de la central.

La central hidroelèctrica o sala de màquines, és un edifici singular que alberga turbines i alternadors instal·lats ara fa 100 anys, i que encara estan en funcionament.

El poste, a partir aquest entramat de pilones i cables l’energia inicia un viatge de més de 200 km fins l’àrea metropolitana de Barcelona. Es diu que Capdella és la primera gran central hidroelèctrica del País, perquè per primera vegada es posa en marxa una central de corrent altern.

Tot el projecte va sorgir de la ment privilegiada del polític i empresari pallarès Emili Riu. Riu i la Vall Fosca van contribuir en el procés de la II Revolució Industrial Catalana.