Els forns d'oli de ginebre

Entre el seu patrimoni cultural i etnològic, destaca la descoberta, fa pocs anys, d’un remarcable conjunt de forns d’oli de ginebre, que evidencia que Riba-roja d’Ebre havia estat un important centre de producció d’oli de ginebre a l’època preindustrial.

Al municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre s’ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. Fins avui ja s’han localitzat i inventariat fins a vint forns, i encara estan pendents de localitzar uns set o vuit més dels quals existeixen referències però encara no han estat localitzats.

Els forns d’oli de ginebre són unes majestuoses construccions molt singulars, fetes amb la tècnica de la pedra seca, de planta circular de més de 7 m d’alçada i d’entre 8 i 10 m de diàmetre exterior a la base, que constitueixen un tema no estudiat ni catalogat fins ara. Es deixen veure molt fàcilment pel seu gran volum i per estar aixecats a sobre d’una roca.

Aquests forns es feien servir per destil·lar en sec oli de ginebre (extreure’n la saba) a partir de les soques (rabasses) i els troncs del càdec (Juniperus oxycedrus), mitjançant calor (però no foc directe, que destruiria la càrrega). El foc es feia a la cambra de combustió al voltant del tupí.

Tot i ser construccions del segle XVI i tenir alguns d’ells més de quatre segles d’existència, comportaven tota una tècnica de construcció molt treballada i desenvolupada, i estan considerats elements d’arquitectura preindustrial. Per construir-los calien uns coneixements tècnics força específics, no sabem si fruit de sofisticats càlculs matemàtics, físics o químics, o si “simplement” provenien de l’experiència acumulada al llarg de molts anys.

L’oli de ginebre té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides. Aquestes propietats terapèutiques han motivat que s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. En veterinària, la seva utilització més estesa, l’oli de ginebre rebia un ús tòpic per tractar ferides, ja que era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres.

Totes aquestes funcions i propietats de l’oli de ginebre van fer que Riba-roja d’Ebre n’esdevingués un centre de producció important, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial. Documents de començament del segle XVII demostren ja l’existència d’un comerç consolidat que, com tantes vegades en aquestes terres, trobava en el riu Ebre un dels seus aliats principals, ja que el producte podia viatjar fàcilment riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa.

De tota manera, com que l’àmbit en què es va fer servir més és la veterinària, la principal ruta de comerç va ser cap al nord, vers les terres pirinenques, a través de les comarques de Lleida, ciutat on solien fer una parada. Transportat sobre

rècules de rucs, mules i cavalls, els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli.